Hola!
Només cal que us fixeu en la data d'aquesta entrada i que ja fa més de 5 mesos que vaig fer aquesta marató...... i encara duc la cara de la foto .....
La veritat és que mai he patit com en aquesta marató. Perillosa pels temeraris atletes natius i un terrorífic empedrat que passa factura quan més buit vas.
El millor de tot, la companyia de la família Cabrix i les moltes anècdotes divertides d'aquest cap de setmana romà.
La propera parada maratoniana haurà d'esperar una mica, ja que em veig obligat a baixar el ritme (la meva canalla em necessita, i ja se sap que el primer és el primer).
Ens veiem aviat, segurament a BCN 10 !!!!
